EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL GAT DOMÈSTIC

06/04/2014

 L’evolució del gat domèstic al llarg de la història ha patit constants canvis motivats, principalment, per les creences religioses del moment, l’entorn social i cultural, i el context històric on l’ubiquem com veurem a continuació. La concepció que s’ha tingut d’ells ha estat de lo més variada i contradictòria en molts casos.

 

  • ÈPOCA EGIPCIA

 

Els gats d’aquella època tenien assignada una funció social molt important: exterminar tot tipus de rosegadors que saquejaven les collites del habitants de l’Antic Egipte. A més a més, la seva sola presència feia allunyar les serps i altres rèptils abundants de l’època.

 

Per altre banda, el gat també va ser utilitzat com auxiliar en la pràctica de la caça. Les seves funcions consistien en recollir les peces abatudes i entregar-les als seus amos, fet que crida molt l’atenció si tenim en compte que aquesta tasca sempre s’ha encomanat als gossos.

 

A la història d’Egipte els gats eren animals molt protegits: no se’n permetia el càstig. De fet, maltractar un gat podia comportar la pena de mort. Inclús en situacions de perill, es salvava primer el gat que el propi humà.

 

La mort d’un gat suposava un autèntic dol: es realitzaven cerimònies solemnes, eren momificats i mereixedors de grans funerals a mode d’ofrena per als seus déus.

 

  • ANTIGA GRÈCIA

 

En aquesta població el gat no va tenir tant d’èxit i protagonisme del que va gaudir a l’Antic Egipte. Ni tan sols se li va atribuir el paper de caçador ja que, per a aquesta tasca, ja contaven amb un altre encarregat: la fagina (un mamífer de la família dels mustèlids).

 

S’ha de tenir en compte, però, que en la història de Grècia, els seus habitants vivien sobretot del comerç marítim. L’agricultura era també un mitjà de vida important, però insuficient. En ocasions havien d’importar aliments d’altres països, potser per aquesta raó la necessitat de protegir les collites davant de possibles rosegadors no era tan gran com a l’Antic Egipte.

 

Els grecs vivien sense grans luxes, i eren poques les famílies adinerades. El gat era un considerat una animal vingut d’Egipte: població rica, de gran desenvolupament i, en conseqüència, respectada, per lo que el gat va rebre més aviat cert valor econòmic, fent-ne inclús intercanvis comercials.

 

  • CHINA I JAPÓ

 

Aquí els gats van ser admirats per la seva gran bellesa, i també se li va assignar el paper d’extermini de rosegadors, no obstant, la concepció del gat era variant depenent de la època i el context històric. Així, en algunes parts de la història, se’l va considerar com un animal beneficiós que atreia la bona sort, inclús es deia que allunyava els dimonis. Un bon exemple d’aquestes creences són els gats anomenats “Maneki-neko”: petites escultures japoneses que representen un gat en actitud de crida i que, avui en dia, encara s’associa a la bona sort. En altres temps, en canvi, es pensava justament el contrari.

 

  • ÍNDIA

 

A l’Índia se’ls va venerar com a déus ja que “Sasti”, deessa de la fecunditat, tenia aparença de gata. Per a aquest poble el gat es considera un animal savi.

 

  • MÓN ÀRAB

 

No existeixen vestigis negatius sobre el gat, inclús es relaten històries de propi Mahoma familiaritzat i gran amant dels felins.

 

  • EDAT MITJA

 

L’església el considerava un ésser demoníac, company inesperable de les bruixes. Per això, la Inquisició, admetia el seu sacrifici, sobretot en festes populars. Inclús hi havia recompenses per la captura i mort d’aquests felins. Això va suposar una forta reducció en la població de gats.

 

L’estreta mentalitat d’aquella època, fa que en alguns escrits aparegui el diable en forma de gat. De fet, la seva habilitat per caure en una posició equilibrada de les altures i tenir menys possibilitats d’accidentar-se que altres animals, els hàbits nocturns, els ulls brillants en la foscor i el seu caràcter independent; es consideraven com una obra maligne del diable.

 

  • SEGLE XVIII

 

En aquest segle el gat comença a ser acceptat novament per la societat com a animal d’utilitat i profit, ja que va ser l’encarregat d’acabar amb la plaga de rates marrons que tants mal de cap estava causant a la població, directament vinculada amb la pesta negre.

 

  • SEGLE XIX

 

Seria a partir del S. XIX quan, definitivament, es acollit atorgant-li la condició d’animal de companyia, guanyant certa simpatia i popularitat entre el públic en general. El treball en la creació de noves arces per part dels criadors, la difusió cultural de les associacions felines o les múltiples exhibicions de races de gats, han convertit aquest animal en un ésser casolà, allunyant-lo d’aquella funció social de caçador. De fet, a molts països, el número de gats domèstics supera ja el nombre de gossos.

 

 

Com podeu veure els gats han estat tant adorats com repudiats al llarg dels anys. Ara però, els gats gaudeixen d’un bon estatus dins la nostre societat. Des de Progat esperem que això continuï sent així i que cada vegada hi hagi més amants d’aquests petits amics nostres!

Please reload

Deixa'ns el teu comentari!



© Progat La Garriga 2018

 

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now