QUÈ ÉS EL VIRUS DE LA LEUCÈMIA FELINA?

02/06/2014

En aquesta època de l’any, on trobem tants cadells i tants gats abandonats, no és estrany trobar-ne algun amb leucèmia felina. Per aquells que desconeixeu aquesta malaltia, avui us en fem un breu resum perquè veieu que, tot i que un gat tingui aquesta malaltia, pot ser igualment un company ideal per nosaltres!

 

La leucèmia felina (VLFe) és un càncer del leucòcits, les cèl·lules encarregades de protegir l’organisme davant les infeccions. Aquest virus constitueix un greu risc pels gats domèstics i de carrer ja que, a banda de ser contagiós, és responsable d’un ampli ventall de malalties mortals pels nostres gats. Tot i que encara queda molt per investigar sobre aquest virus, coneix-el i prevenir-lo són les claus per al seu control.

 

COM ES TRANSMET?

 

Es transmet a través de la saliva, les secrecions nassals, les llàgrimes, la llet, la sang i, és possible que també a través de l’orina i els excrements. Això vol dir que un gat positiu en VLFe pot transmetre el virus a altres gats per mitjà de les ferides causades per una baralla, compartint menjar, aigua i safata sanitària, o al llepar-se en sessions de neteja mútua. Tot i això, es requereix un contacte molt íntim entre gat positiu i negatiu per produir-se el contagi, ja que el virus es torna inactiu molt ràpidament després d’alliberar-se.

 

PREVENCIÓ

 

Existeixen vacunes per a la prevenció del VLFe. Com succeeix amb totes les vacunes, la seva eficàcia no es pot garantir al 100%, per lo que els veterinaris no solen recomanar la convivència entre gats positius i negatius. Els veterinaris recomanen també vacunar contra el VLFe a tots els gats, especialment aquells que tenen accés a l’exterior, però també als que no surten de casa.

 

COM S’IDENTIFICA LA PRESÈNCIA DEL VIRUS?

 

Existeixen diferents tests per comprovar si un gat està infectat o no. Realitzar aquestes proves és important en el cas que s’hagi d’introduir un nou gat a casa, on ja hi hagi altres gatss que podrien ser contagiats. També és recomanable fer-ho encara que no hi hagi més gats, per així poder respondre amb més rapidesa als problemes de salut que el virus pugui ocasionar.

 

SÍMPTOMES RELACIONATS AMB EL VLFe

 

Cada gat pot reaccionar de forma molt diferent al virus, tenint uns o altres símptomes. Hi ha una gran diversitat de problemes crònics i malalties relacionades amb la presència del virus. Alguns gats poden no manifestar els símptomes durant anys, i la freqüència i gravetat dels símptomes quan es presenten és molt variable. Tot i que, alguns gats poden desenvolupar ràpidament malalties greus, altres poden viure amb una molt bona qualitat de vida durant anys, rebent els tractaments adequats. Alguns dels trastorns més comuns:

  • Febre, pèrdua de pes, letargia, pèrdua de gana.

  • Infeccions víriques, bacterianes i parasitàries.

  • Malalties de la sang (anèmies).

  • Limfomes o leucèmia.

  • Malalties dentals i bucals (gingivitis, estomatitis...)

  • Malalties oculars.

  • Trastorns digestius, respiratoris, renals, neurològics, dermatològics...

 

TRACTAMENTS

 

Lo essencial per a cuidar un gat positiu en VLFe és protegir-lo de l’exposició a altres malalties, assegurar una bona nutrició, vacunar-lo regularment contra malalties, evitar situacions d’estrès, controlar els paràsits interns i externs; i tractar ràpidament qualsevol símptoma que sorgeixi.

 

Tot i que no existeixen tractaments específics per al VLFe, alguns medicaments poden ser d’utilitat per mantenir el sistema immunològic del gat en bon estat. El vostre veterinari és qui ha d’indicar els tractaments apropiats pels diferents símptomes i malalties.

 

CONVIURE AMB UN GAT POSITIU

 

Els gats positius en VLFe poden viure des de varis mesos a varis anys. L’adequada col·laboració dels amos i el veterinari poden ajudar a mantenir una bona qualitat de vida pel gat quan comencin a aparèixer els problemes.

 

S’ha de tenir en compte, però, que no és recomanable que convisquin amb gats negatius ni que tinguin accés a l’exterior. La única raó d’aquesta recomanació no és evitar la transmissió només, sinó també prevenir del perill de contraure malalties o paràsits pel nostre gat que puguin complicar la situació.

 

Durant més de tres dècades d’investigacions, no s’han trobat evidències que el virus de la leucèmia felina pugui ser transmès a espècies no felines, com ara humans o gossos. Tot i això, es recomana que els gats positius no convisquin amb persones amb problemes immunològics.

 

 

Amb aquesta breu ullada a la leucèmia felina esperem que tots la conegueu una mica millor, tant per poder-ne reconèixer l’aparició com per tractar-la.

Please reload

Deixa'ns el teu comentari!



© Progat La Garriga 2018

 

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now