PER QUÈ ELS GATS NO FAN CAS?

17/11/2014

 

De nou avui us portem un blog de curiositats sobre els nostres amics felins. Tots els que tenim gats a casa sabem lo tendres que poden arribar a ser els gats però, a diferència dels gossos, solen ser més freds i independents i no sempre estan disposats a què els molestem. De fet... qui no ha estat mai ignorat després de cridar al seu gat?

 

Els gats, efectivament, reconeixen la veu dels seus amos, però decideixen ignorar-la. Això és el que va concloure un estudi de la Universitat de Japó.

 

L’estudi, realitzat per Atsuko Saito i Kazutaka Shinozuka, es va fer a partir del comportament de 20 gats a les seves llars. Els estudiosos esperaven fins que el propietari era fora de la vista del gat i aleshores els posaven l’enregistrament de tres desconeguts anomenant els seus noms, seguit del seu amo i seguit d’un altre desconegut.

 

Els investigadors van analitzar les respostes dels gats a cada crida, tenint en compte un nombre de factors concrets: orelles, el moviment de la cua i el cap, la vocalització, la dilatació de la pupil·la dels ulls…

 

El resultat va ser que, quan sentien els seus noms, els gats movien el cap i l’enfocaven al lloc d’on provenia el so. I tot i que tenien una reacció més bona envers la crida dels seus amos que la dels desconeguts, els animals ignoraven a tothom.

 

Això, de ben segur us entristirà a molts de vosaltres que sou amants dels gats, però té una raó i es troba en l’evolució.

 

Es creu que la raó per la qual els gats ens ignoren prové de la primerenca domesticació de l’espècie, enfront de la relació que es va mantenir amb els gossos.


Per exemple, Saito i Shinozuka apunten al fet que els gats porten menys temps sent domesticats activament (9.500 anys davant de 15.000 anys dels gossos).

 

L’ancestre comú del gat domèstic actual és el Felis Silvestris, un gat salvatge que va tenir contacte amb l’ésser humà per primera vegada fa nou mil anys.

 

En desenvolupar-se l’agricultura, els felins recorrien els camps a la recerca de rosegadors que es sentien atrets pels graners. D’aquesta manera, van tenir major contacte amb els humans, però a diferència dels gossos, es ‘van domesticar a si mateixos’. És a dir, no es van domesticar per obeir sinó que ells van ser els que van prendre la iniciativa.

 

Ara ja sabeu perquè quan crideu al vostre gat tot sovint no us fa cas. Però, de fet, no se’ls ha de culpar a ells i no cal que ens posem trists, això és evolució!

 

I el vostre gat... us fa cas quan el crideu???

 

Please reload

Deixa'ns el teu comentari!



© Progat La Garriga 2018

 

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now