Mites i llegendes

01/02/2015

Els gats durant tota la història de la humanitat han patit i gaudit diverses consideracions. Els canvis han estat tan extrems que en alguns moments han estat venerats i en d’altres odiats i perseguits.

 

Els egipcis van ser els primers en domesticar gats per controlar les plagues de ratolins que atacaven les seves reserves de gra. El gat va ser tan important pels egipcis que va adquirir estatus diví i el van incloure entre els seus símbols sagrats i, fins i tot, la deessa Basset (deessa de la bellesa i la fecunditat) era representada amb cap de gat.

 

A Europa, el gat va arribar a través dels grecs que en coneixien les seves habilitats pels egipcis. Aquí, es va estendre la creença que el gat era una creació d’Artemisa, deessa de la caça, que havia donat vida al gat per a posar en ridícul al seu germà Apol·lo, que havia creat al lleó per espantar-la. 

 

A Orient, s’explica la historia de com es va crear el gat siamès, aquesta raça amb ulls estràbics i cua doblegada: diuen que els gats siamesos tenien la missió de protegir les àmfores plenes d'or en els temples dedicats a les divinitats. Tan atents vigilaven que es van tornar estràbics i, a més, com subjectaven les àmfores amb la cua va cedir pel pes i es va doblegar.

 

I fins aquí el gat va estar en bona consideració però durant l’Edat Mitjana el van vincular amb cultes pagans provinents de la mitologia nòrdica i l’església catòlica va convertir el gat en la metamorfosi de les bruixes i la reencarnació del diable. A partir d’aquest moment, els gats (sobretot els negres que pel seu color van ser relacionats amb la nit i se'ls considerava missatgers de les bruixes) van ser perseguits i aniquilats fins gairebé la seva extinció. Un ritual molt estès era, per quaresma i San Joan, organitzar reunions on es sacrificaven centenars de gats a la foguera. Després de la crema, els assistents agafaven un grapat de cendres de la foguera i les escampaven per les seves cases, per a lliurar-se del mal d'ull i les plagues.

 

Però, tota acció té una reacció i diguem-ne karma, justícia divina o simplement la conseqüència de desequilibrar un ecosistema privant-lo d’un important depredador: els pobles que van massacrar els gats ho van pagar molt car. La manca de gats va fer que la població de rates augmentés moltíssim, ja que el seu principal depredador estava gairebé extint, i van propagar la pesta negra per tot el continent. El resultat? la malaltia va costar la vida a un terç de la població d’Europa, uns 20 milions de persones.

Després d’això els gats varen tornar a ser ben considerats per ser part de la solució al problema de superpoblació de rates.

 

Durant els següents segles, amb el major coneixement d’aquest animal, la creació de races, etc. va deixar enrere la seva funció de caçador i ha passat a ser un company més a les nostres llars, però encara corren moltes falses creences i llegendes sobre els nostres amics felins que tractarem en propers articles al nostre blog.

 

Please reload

Deixa'ns el teu comentari!



© Progat La Garriga 2018

 

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now