QUÈ HAIG DE SABER ABANS D’ADOPTAR UN GAT?

20/03/2015

 

Adoptar un gat és una decisió que  s’ha d’haver pres després d’una bona reflexió, no ens podem deixar dur pels impulsos.La major part dels abandonaments i maltractes són conseqüència d’aquest impuls, no podem fer pagar la culpa de la nostra irresponsabilitat a l’animal.

 

Primer de tot hauríem de saber per què volem un animal, què n’esperem d’ell i valorar tot el que se’ns ve a sobre quan acceptem aquesta responsabilitat.

Una decisió com  aquesta ha de ser consensuada per tota la família, la vida d’un gat és d’uns quinze anys aproximadament i, hem de ser capaços durant tot aquest  temps de poder garantir el benestar emocional i físic d’aquest. La tendra imatge de cadell és efímera, molt breu, serem prou capaços d’entendre que el gat és converteix en adult en tan sols uns mesos? que li agradarà jugar amb objectes que potser no seran els que nosaltres voldríem? que el seu caràcter curiós i juganer ens pot provocar més d’un ensurt?

 

Altres qüestions que cal valorar, alhora que ens ajudaran a reflexionar  són: què passarà si sóc al·lèrgic  al pèl de gat?  què  farem de l’animal durant les vacances? què passarà amb el gat si tenim plantejat tenir un fill, si hi ha canvis de domicili o si tenim més animals?. També ens hauríem de preguntar si disposem de temps suficient per dedicar-li sobretot durant els primers dies  i no podem obviar el tema econòmic ja que  ens suposarà una despesa a considerar.

 

Les visites al veterinari, vacunes, desparasitació, identificació,  esterilització... són despeses que també s’han de preveure.

 

La identificació i l’esterilització són els pilars bàsics de la tinença responsable, i l’única manera d’evitar l’abandonament de camades indesitjades que en el millor dels casos acaben a les protectores.

La identificació de l’animal es realitza a través de la implantació  d’un xip  que ens facilitarà el seu retorn en cas de pèrdua.

L’esterilització aportarà  múltiples beneficis a la salut del nostre animal alhora que evitarem  les temudes  molèsties que comporta el zel:  marcatge territorial(pipis per tota la casa), intents de fugida,  miols dels gats que poden arribar a ser insuportables.

 

Si l’adopció es realitza a través d’una associació o protectora, a part de la vessant més solidària,  el preu de la identificació i esterilització és molt més reduït i assequible també,  podem trobar paquets que inclouen a més a més  vacunacions, test, etcètera.

 

Finalment, hem de ser el màxim de sincers amb nosaltres mateixos en aquesta darrera pregunta: serem capaços de fer front a tots aquests reptes?

Si la resposta és afirmativa, no tingueu dubte que esteu a punt de viure una de les experiències més gratificants  que us pot oferir la vida.

 

El gat és un animal molt independent, li agrada la llibertat  alhora que és molt sensible i afectuós. A diferència del gos, el gat tria com, quan i de qui vol les moixaines.

Quan el nou membre arribi a casa, lògicament, necessitarà un període d’adaptació, un espai propi que no pugui ser ocupat pels altres animals, en el cas que n’hi hagin,i que aquests no notin que el nouvingut els envaeix el seu territori.

 

El gat s’adapta a qualsevol tipus d’espai però el que no pot faltar-li mai és:

  • Un Espai destinat a l’aliment i aigua que s’haurà de canviar diàriament. Els recipients preferits pels gats són els de vidre i ceràmica.

 L’alimentació bàsica és a base d’aliment sec (pinso) que es deixarà a un lloc fix. El gat és capaç d’autoregular-se l’aliment. També podem donar-li alguna llauneta.

  • Un Espai destinat a la higiene que consistirà en un sorral  on pugui fer les seves necessitats.

L’elecció del sorral és molt important, per tal d’evitar en el futur conductes de micció i caques fora del lloc habitual:

 · El sostrat idoni és la sorra  aglomerant sense perfum. Netejarem diàriament les caques i pipis i un cop per setmana desinfectarem i renovarem la sorra.

· El sorral s’aconsella: obert i sense protector. Les parets que no siguin gaire altes, en cas de diarrees no dificultin l’entrada al gat i que sigui prou ampli perquè el gat pugui donar la volta.

 · En cas que tinguem més d’un gat es recomana un sorral per gat més un d’extra distribuïts en diferents habitacions.

  • Un rascador. Els gats esgarrapen per esmolar-se les ungles i marcar territori. És important col·locar el rascador prop de la zona on veiem que té tendència a anar-hi, sovint el sofà i premiar l’acció cada cop que l’ utilitzi. Una altra cosa interessant del rascador  és que imiti el tronc de l’arbre, és a dir segueixi una línia vertical perquè és la manera que genèticament tenen codificada per rascar. Generalment, els rascadors comercials tenen les línies marcades horitzontalment  tan sol cal dibuixar-les verticalment i el problema estarà resolt.

Mai se l’ha de castigar, els crits i aquest tipus d'accions comporten un elevat estrès a l'animal, que podria provocar més problemes de comportament, i  acabar fomentant reaccions de por i agressivitat cap a les persones.

  • Un  Espai destinat al descans, tot i que se’l solen triar ells.

 

  • Les Joguines, són molt importants perquè l’evolució madurativa del cadell sigui correcta. Senten predilecció per totes aquelles que simulen la caça, ratolins, pilotes...

Si després del que has llegit sobre l’adopció d’un gat encara tens  dubtes per Internet trobaràs un munt de qüestionaris d’adopcions  que t’ajudaran a reflexionar sobre una decisió tan important.

Si per al  contrari ho tens clar, et felicitem perquè obriràs la teva llar a un dels animals més màgics i majestuosos que hi ha.

 

 

 

 

Please reload

Deixa'ns el teu comentari!



© Progat La Garriga 2018

 

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now