Per què són estràbics els gats siamesos? Explicació i llegenda

26/10/2015

 

Com ja deveu haver observat, aquests gats tenen la peculiar característica de ser propensos a patir estrabisme. Hi ha diverses teories sobre el per què d’aquesta alteració, però el que sí està clar es que el seu origen és genètic.

Una de les teories exposa que l’estrabisme va ser causat per la reproducció entre consanguinis gràcies a la qual es van estendre per Europa (aquí no va arribar la primera parella fins al segle XIX). També es justifica d’aquesta manera un altre defecte genètic molt habitual: els nusos a la cua.

Una altra teoria atribueix l’estrabisme al fet que els gats siamesos són portadors del gen responsable de l’albinisme i aquest també pot ser acompanyat per aquesta alteració als ulls.

 

Però, tenen la visió afectada?

En general poden tenir una vida normal sense cap mena de tractament. Tot i que l’estrabisme es pot corregir amb cirurgia només es recomana en casos molt excepcionals on la vista està realment afectada.

 

Una mica d’història

Es diu que els gats siamesos eren molt difícils d’obtenir i era només com a regal del Rei de Siam (actual Tailàndia) ja que el gat siamès es va mantenir sempre a palau, com a gat reial de Siam i considerat sagrat. De fet, formaven part dels enterraments dels reis tailandesos: eren introduïts al taüt i quan sortien per un forat fet expressament per ells, es deia que l’ànima del rei havia entrat en el gat com a part del viatge a la següent vida.

També veiem la gran consideració que en tenien quan sabem que el robatori d’un d’aquests gats era castigat amb pena de mort.

A Europa els primers exemplars que van arribar van ser una parella regalada pel rei de Siam a un cònsol Britànic, al segle XIX.

 

Llegenda

Diuen que una vegada tots els homes de Siam van abandonar les seves llars per defensar el seu Regne d’uns invasors. Només van quedar dos gats siamesos com a custodis de la copa d’or de Buda: un mascle anomenat Tien i una femella anomenada Chula.

Es van aparellar i poc després el mascle va haver de marxar per buscar un monjo que es fes càrrec del temple i la femella es va quedar sola. Chula estava tan preocupada per la importància de la seva tasca que va subjectar fermament  la copa amb la seva cua i mai no li treia els ulls de sobre. Tant de temps va estar així que se li va fer un nus a la cua i els ulls li van quedar guerxos.

Please reload

Deixa'ns el teu comentari!



© Progat La Garriga 2018

 

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now