FESTES DE NADAL. CINC MINUTS DE REFLEXIÓ A CANVI D’UNA VIDA!

20/12/2015

 

Matí de fred, decideixo fer una pausa,  aprofitaré  per prendre un cafè.

 

Sembla mentida com en pocs dies la ciutat ha canviat la seva imatge, la tranquil·litat del carrer s’ha esvaït per deixar pas a les corredisses de la gent que aprofita els darrers  moments, els carrers s’han engalanat  amb decoracions i llums nadalencs, definitivament, ja tenim el  Nadal aquí!

 

Entro a un bar qualsevol, el bullici del local em convida a aïllar la ment, és el moment oportú per reflexionar sobre un tema que per desgràcia  és recurrent en aquestes dates.

 

El Nadal és l’època de recolliment i retrobament familiar per excel·lència  però, no ens enganyem, aquesta pau i amor que tothom proclama ve acompanyada d’un consumisme desmesurat, on cap de nosaltres queda exclòs, això sí, cadascú dins les seves possibilitats i principis. Rebem missatges continus, que de manera subliminal o no, ens inciten a gastar de manera impulsiva, sense fre, sense mesura. De fet, això no ens afectarà en res més que en la nostra economia familiar i, en l’augment de les deixalles. Esperem que esteu  fets  uns bons  recicladors!

 

Però, durant aquestes dates cal estar alerta quan aquest consumisme impulsiu arriba als malnomenats “animals de companyia o mascotes”, llavors corren el perill de deixar de tenir ànima i vida pròpia, per convertir-se en objectes de regal a mans d’uns irracionals que no han tingut en compte les necessitats d’aquests éssers vius.

 

Evidentment, no sempre és així però, per desgràcia el nombre d’abandonaments després d’aquestes dates pateix un augment considerable.

 

D’una banda, hi ha gent que vol augmentar la seva família i després d’una bona reflexió i haver estudiat tots els pros i contres de la convivència amb l’animal, vol aprofitar aquestes dates per adoptar  i obrir les portes de la seva llar,  em sembla perfecte. És un acte d’amor i solidaritat fantàstic, i vull felicitar-los per adoptar i donar una segona oportunitat.

 

D’altra banda, ens trobem aquells que veuen en  un cadell, el joc ideal pels infants o per ells mateixos. Aquells que, per no saber dir un “no” com a resposta a un caprici eventual o, potser, per haver-se deixat dur per un impuls es troben amb un animal totalment desconegut a la seva llar.

 Qui és pot resistir a la mirada d’un cadellet? Però, sabem, realment, què hi ha darrere d’aquesta mirada tan tendre?

 

L’animal té uns drets que s’han des respectar i, nosaltres hem de vetllar perquè això sigui així.

Al cap d’un temps, l’animal, malauradament, comença a frustrar les expectatives que l’humà hi havia posat. Esgarrapa sofàs,s’enfila per les cortines,  mossega mitjons, fa pipi fora de lloc, borda o miola constantment... conductes del tot normal per qui s’hagi preocupat de conèixer les necessitats i característiques del nou membre de la família però, conductes destructives per aquell que havia imaginat una mascota disposada a jugar i respondre a la veu de l’amo.

 

Sabeu que  gran part de conductes inapropiades són provocades involuntàriament per la ignorància o inexperiència nostra? Com podeu observar, dues posicions ben diferents pel mateix fet.

 

Un altre punt, és quan s’adonen que aquell animaló té les necessitats físiques  bàsiques de qualsevol ésser viu: menjar i cagar i evidentment, necessitarà controls veterinaris al llarg de la seva vida per garantir la seva salut, per no dir: vacunació, xip i esterilització.

 

On vas a parar amb tanta despesa?-deuen pensar. Doncs sí, aquesta és la despesa més bàsica, esperem que no sorgeixin altres problemes més greus de salut.

El que per uns  és una inversió per garantir el benestar de l’animal pels altres es converteix en una despesa que no s’havia tingut en compte en el moment de l’adopció.

 

I, què dir la longevitat dels nostres estimats, el que per uns és un temps massa curt de convivència  per altres es converteix en una cadena perpètua que la majoria de vegades acaba  abans,  d’hora, amb l’abandonament.

 

Si us plau, planifiqueu l’adopció, preneu consciència que teniu la vida d’un ésser meravellós a les vostres mans, no us deixeu dur per l’impuls. Parleu-ne amb la família, demaneu consell als vostres amics, a associacions, veterinaris...

 

Com a  societat ens queda molt per avançar, però cadascú de nosaltres podem fer examen de consciència, podem reflexionar i,  si tenim algun conegut que veiem que actua per impuls frenar-lo i parlar-hi.

No volem veure com els animals es converteixen en joguines trencades després de festes. Per desgràcia, molts de nosaltres n’hem de recollir els trossos.

 

 

 

Please reload

Deixa'ns el teu comentari!



© Progat La Garriga 2018

 

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now