EL GAT A LES FAULES D’ISOP



Isop va néixer a Frígia, a l’Àsia Menor el 550 a. de C. Va ser un agut observador del comportament humà i ho va transcriure a les seves rondalles. Algunes d'aquestes, eren dures crítiques al poder polític i als costums socials contemporanis, la qual cosa li va costar la vida.

Isop utilitzava les faules per criticar comportaments que considerava rebutjables i transmetre, en canvi, conductes més virtuoses. Els protagonistes d’algunes de les seves faules van ser gats, aprofitant que el seu caràcter i intel·ligència s’avenia al missatge que volia fer arribar.


A continuació podreu llegir algunes d’aquestes faules.


La guineu i el gat


Es lloava una guineu parlant amb un gat, que sabia mil maneres diferents per preservar la seva vida, a la qual cosa contestava el gat que no era tan savi, doncs només confiava en la seva lleugeresa a grimpar per sortir de qualsevol dificultat.

Apareixen en això els gossos, i el gat va aconseguir escapar-se pujant a un arbre, però la guineu, no podent fer el mateix, va caure en poder dels seus enemics.

Lliçó: Val més saber una sola cosa que sigui útil, que moltes que no serveixen


El cascavell del gat


Es diu que hi havia a certa casa un gat tan actiu i vigilant que no deixava ni un moment de tranquil·litat als ratolins. I veient aquests que el seu nombre disminuïa considerablement, van resoldre reunir-se en assemblea, amb la finalitat de trobar solució al difícil cas. Després d'haver-se discutit i rebutjat diversos projectes, va parlar un Ratolí menut i presumptuós, i va dir que el gat feia tants estralls entre els ratolins perquè a causa de les seves potes toves no se li sentia arribar.

– Jo crec -va agregar- que si li poséssim un cascavell al coll, aquest ens avisaria la seva aproximació, i tindríem temps d'ocultar-nos. Amb tan senzill expedient ens burlaríem del Gat.

Una salva d'aplaudiments va cobrir la veu del reformista, que somrient va tornar a asseure's ple d'orgull. Però un ratolí savi, que fins llavors no havia fet més que sentir i callar, va prendre la paraula i va dir amb veu greu:

– Amics meus, aquest projecte em sembla magnífic, però ara jo pregunto qui s’encarregarà de posar-li el cascavell al Gat?

Lliçó: Una cosa és la teoria i una altra la pràctica.


L'àguila, la gata i la senglar


Una alzina donava còmode alberg a un àguila a la seva copa, a una gata a la meitat del seu tronc i a una senglar i els seus garrins en el buit de la seva arrel. Pacíficament vivien les tres famílies a l'abric de l'arbre, fins un matí en què la gata, pèrfida i astuta, va pujar fins a la copa i va parlar així a l'àguila. – En gran perill estàs, benvolguda amiga. La senglar no cessa de fotjar en els terrenys que ens volten, i presumeixo que es proposa derrocar el nostre arbre, per després menjar-se els nostres fills quan els trobi a terra. Cal viure vigilants!


I mentre l'àguila quedava suspesa amb semblant revelació, la senglar escoltava de la Gata la següent xafarderia: – He parlat amb l'àguila – li va dir -, i de les seves paraules dedueixo que aguaita un moment en què et marxis, per baixar i arrabassar-te els teus garrins. Has de viure amb cautela!

L’Àguila i la senglar van resoldre, en vista de les circumstàncies, no abandonar ni un sol instant les seves cases respectives. I com no sortien a buscar queviures, el terror maternal els va costar la vida. Quan van morir, la gata i els seus fills es van delectar amb les despulles d'aquells que van creure les seves mentides. Lliçó: les gents que es deixen arrossegar a les disputes dels xafarders i demagogs són víctimes sense voler-ho de la seva perversitat.


El Gat i els pardals


Un gat i un pardal van travar estreta amistat de molt jovenets. Algunes vegades, no obstant això, es barallaven el segon amb el primer, però el gat es limitava a ensenyar les ungles, i l'assumpte no tenia altres conseqüències.

Va ocórrer cert dia que el Pardal va fer amistat amb un altre individu de la seva espècie. I com tots dos eren de caràcter fort, es van acalorar una vegada i es van barallar fortament. L'amic del Gat es va portar la pitjor part en aquella lluita, i cec de còlera, va pregar al seu antic amic que el vengés. Així ho va fer el Gat, tirant l'urpa al Pardal victoriós i engolint de dues bocades. Però va succeir que en provar la carn d’ocellet, el gat va oblidar per un moment els llaços i afectes de la infància, i s’engolí seguidament al pardal amic.

Lliçó: De vegades és millor no despertar alguns instints que portem dins.

Deixa'ns el teu comentari!



© Progat La Garriga 2020

 

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now