La supervivència de les petites associacions

26/06/2017

 

Una voluntària ens ha enviat aquest text, i com que ens han semblat molt interessant i per reflexionar, hem volgut compartir-ho amb vosaltres:


"Quin greu veure com les petites associacions es veuen obligades a replantejar el seu futur, a causa de la manca de compromís de les respectives administracions locals i de la poca sensibilitat i responsabilitat dels veïns. Són associacions amb pocs voluntaris i pocs ingressos, sense un espai físic on atendre i allotjar tots els casos que arriben, però amb una gran entrega i solidaritat cap als més vulnerables.

 

Durant aquesta època de primavera i estiu, l’aparició de cadells arreu (arrencats de la seva mare i condemnats a una mort agònica) s’afegeixen als abandonaments continus durant tot l’any i agreugen encara més les ja prou conegudes mancances de les associacions, alhora que provoquen un gran desgast emocional en els voluntaris, que lluiten contrarellotge per tal de salvar vides, quasi sempre en la més absoluta soledat.


La falta d’empatia i educació en la tinença responsable dels animals són la principal causa d’abandonament. Per combatre-la només hi ha una solució possible: fomentar la pedagogia en el respecte als animals de les noves generacions.

 

La desaparició de les associacions ha d'estar supeditada a ľ evolució de la societat i encara ens queda molt camí a fer en aquest aspecte. Gloriós el dia que ja no facin falta perquè la societat hagi assumit la tinença responsable.
L’ extraordinària tasca de totes les associacions que es dediquen a la protecció animal rep poc reconeixement. Fins i tot les mateixes persones que demanen ajuda, sovint traspassen el problema sense implicar-s’hi. En canvi, el voluntari segueix fent la seva tasca perdent hores de son, de feina, de descans... per intentar salvar vides que altres han decidit que no valien la pena.

 

Però, com podem arribar a permetre que associacions amb pocs voluntaris i sense gaires més recursos que una habitació molt petita i  molta voluntat lluitin, diàriament, arribant fins i tot a l’extenuació, per una responsabilitat que hauria de ser cosa de tots!
 

Ja n’hi ha prou de tanta hipocresia. Potser caldria actuar!
 

Els animals, no són coses, sinó éssers vivents, dotats de sensibilitat física i psíquica. Correspon als ajuntaments recollir i controlar els animals de companyia abandonats. Poden delegar la responsabilitat a  empreses i entitats, sempre sota el principi de la millora en l'eficiència del servei,  aplicant els preceptes de la  llei de protecció dels animals (Llei 22/2003, de 4 de juliol).

 

En aquest sentit han de preveure locals adients per acollir els animals i personal suficient per fer-se’n càrrec i no pas deixar aquesta cura exclusivament a les associacions de protecció dels animals.


A més, les administracions han d’endurir les lleis i les sancions contra el mal tracte en totes les seves vessants i donar suport a les associacions tant com puguin.


D'altra banda, contínuament, es fan crides i campanyes per promoure la tinença responsable, però sembla que no acabem d’entendre el compromís que adquirim quan decidim conviure amb un animal.

 

Com pot ser que tanta gent opti per l’abandonament quan alguna cosa no va bé. Això és intolerable en una societat èticament madura.

 

Donar l’esquena a les petites associacions que es desviuen per  ajudar és defugir de la nostra responsabilitat com a membres de la comunitat.


Cadascú coneix els seus límits i fins on vol o pot arribar el seu compromís. Hem de ser capaços d’acceptar que un dia l’associació que ens ha ajudat tantes vegades en una camada recollida o en aquell gat ferit o perdut.... desaparegui, deixant molts orfes al carrer.


Per avançar cal la implicació i complicitat de tots els que creiem que un món més just i equitatiu entre espècies és possible.


Atorguem a les petites associacions el reconeixement que els pertoca, donem suport a la seva tasca implicant-nos. Sempre podem fer alguna cosa: des d’associar-nos a l’entitat,  acollir un animal fins a la seva adopció, gestionar colònies, fer alguna donació puntual, compartir informació... Només així evitarem un mal que cada vegada és més present dins les associacions i posa en perill la seva supervivència: la soledat del voluntariat."

Voluntària anònima

 

Please reload

Deixa'ns el teu comentari!



© Progat La Garriga 2018

 

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now